Al Tall se'n va. Han sigut 38 anys que
han anat molt més enllà de la música. Han sigut 38 anys de
docència, explicacions i aclariments que ben gustosos hem après amb
l'acompanyament musical. 38 anys de missatge, fidel, recte, inequívoc i
innegablement clar a tot el País Valencià.
Serem molts els grups què trobarem a
faltar la presència activa d'Al Tall, perquè és inevitable
estudiar-los, perquè és inevitable seguir moltes de les seues
tendències, perquè fer música tradicional i no
estudiar Al Tall és com ser matemàtic i no estudiar la suma.
Al Tall ha sabut crear i difondre un
mapa musico-social que a molts ens serveix d'exemple i que ens permet
fer música amb una idea, amb una finalitat, amb un repte. Evidentment és per a
nosaltres una sorpresa amarga, és com menjar-se
una ametlla amarga després de l'últim mos de torró. Al Tall ens ha oferit una col·lecció impagable de músiques, versos i cants, però ens faltarà la il·lusió de noves sorpreses, a la qual estàvem excessivament acostumats.
Com diria Ovidi, bon vent i barca nova,
caguen dena!
Salut mestres!
